A ContraLuz

"Y por meta... el horizonte", por P.Medina.

De ese espacio sin hilos que a todos nos envuelve, donde no hay ángeles con minúscula, pero sí con mayúscula; donde la pena y el pesar no sienten vergüenza; donde tú eres estrictamente tú y yo soy estrictamente yo —¡qué descansado y difícil a un tiempo!—. De ese espacio, recojo tus versos, amiga mía.

I.

Camino i parlo sola,

Parlo amb tu

I t’explico el meu dia,

A tu que ja el saps,

Que ja el veus,

que sé que el penses.

 

Agafo avions

I tot em parla de tu, tot te’m recorda

I prenc el teu cafè

Que no m’agrada,

I compro el teu perfum,

Que et fa present,

I t’enyoro a cada instant

I m’empasso les llàgrimes.

 

Et somio cada nit

I t’enyoro cada hora,

Cada dia,

Cada instant,

I vaig pel món com morta.

 

---

 

II.

Quina vida més curta, la teva,

Quin destí més tràgic, el teu,

I t’estimo tant

I no puc deixar de fer-ho,

Fins més enllà del cel,

Ja ho saps,

És el que et dèia,

És que que hi ha.

 

I tu allà

I jo aquí,

A l’altra costat de la frontera.

Com és a l’altra banda?

Pots sentir-me quan et parlo?

Pots veure’m des d’allà?

Pots saber com t’estimo?

 

---

 

 III.

La soledat brutal dels vius

És ara més punyent,

Més intensa.

Te’n vas anar sense esperar-me.

Estic sol, em vas dir,

I no ho estaves.

Te’n vas anar pensant

Que marxaves sol,

I vas endur-te’m

Un tros d’ànima,

Te’m vas endur tota sencera,

Que sense tu tinc un forat

Aquí dins.

Àngels T. B..